dilluns 1 de febrer de 2010

MARTÍ



Els "fora de joc" configuren l'univers dels Amics d'Alan Smithee. Les constel·lacions del fora de joc porten senyals de llum molt visibles. Intemporals, intempestives. A la justa mesura del record. Avui estem abraçats a aquest senyal lluminós que ens fa en Martí des de l'infinit. Travessem carrers i places. Brindem amb cervesa. Sentim una tempesta inesperada. Un amor profund. Una misteriosa, enigmàtiva i indesxifrable sensació de pèrdua.

dimecres 27 de gener de 2010

PERNELL ROBERTS: EL "FORA DE JOC" DE LA PONDEROSA












EL PAÍS.

Pernell Roberts, el actor que interpretó al hermano mayor de la serie televisiva Bonanza western familiar, de gran éxito en los sesenta, comenzó a descomponerse cuando Roberts abandonó el reparto en 1965. El fallecimiento en 1972 de Dan Blocker, que interpretaba a Hoss, precipitó su final. Con la muerte de Roberts desaparece el último de los Cartwright. -vaquero de sombrero negro, tupé y ceño eternamente fruncido- murió el 24 de enero, a los 81 años, en su casa de Malibú (California). Durante seis años, Roberts fue Adam Cartwright, el hermano responsable y de finos modales que construyó con sus propias manos el rancho de La Ponderosa.

Nacido el 18 de mayo de 1928 en el estado sureño de Georgia, Roberts fue fabricante de tumbas, carnicero y guardabosques hasta que descubrió su pasión por el teatro. A su regreso de los marines, donde pasó dos años tras fracasar en los estudios, se volcó en la interpretación. Obtuvo el reconocimiento del gremio en Nueva York, donde destacó en MacbethRomeo y Julieta. En 1959, la cadena NBC le ofreció trabajo en una nueva serie de televisión diseñada para explotar la moda del western. y

Bonanza, de estética cowboy y tecnicolor chillón, contaba las aventuras de Ben Cartwright, terrateniente de Nevada, y de sus tres hijos, nacidos de diferentes madres. Al impetuoso Little Joe (Michael Landon) y al bonachón Hoss (Dan Blocker) se contraponía el personaje de Roberts, tímido pero con una voz de tenor que le permitió cantar varios de los temas de la banda sonora e incluso grabar un disco de folk. La serie, ambientada a orillas del lago Tahoe, llegó a España en 1962.

En el momento de mayor éxito de Bonanza, Roberts empezó a quejarse. Comprometido con la lucha por los derechos civiles, no le gustaba que en el reparto sólo hubiese actores blancos, con la excepción del sirviente chino de la familia. Pidió a los productores que limitaran la carga racista, violenta y sexista que, en su opinión, tenía la serie. En 1963, los guionistas intentaron contentarle y pusieron a su personaje a recoger firmas contra un albergue cercano a La Ponderosa que no admitía a negros. Este episodio provocó numerosas cartas de protesta de los televidentes, que empujaron a Roberts a dimitir.

Al marcharse, argumentó que la trama era poco exigente: "Son seis temporadas sintiéndome como un maldito idiota, yendo y viniendo como si mi personaje no fuera un adulto sino un adolescente. Estos guiones perpetúan la banalidad y contribuyen a la deshumanización de la industria". Su personaje desapareció con la excusa de que se había casado y marchado a vivir fuera.

Después de Bonanza, participó en la histórica marcha liderada por Martin Luther King entre Selma y Montgomery (Alabama) y desarrolló su faceta como cantante folk en festivales pacifistas junto a Joan Baez. Fue Rhett Butler en una versión musical de Lo que el viento se llevó y, en los ochenta, hizo de cirujano curtido en la guerra de Corea en otra serie de éxito, Trapper John M. D. Sus últimas apariciones en la pantalla fueron como narrador de documentales y anunciante de analgésicos.

Nada de lo que hizo después del 63 consiguió borrar su pasado como el guapo de Bonanza. Como anécdota queda el acuerdo alcanzado con los guionistas poco antes de su salida de la serie. Roberts no soportaba que su personaje, nacido en Nueva Inglaterra, reflexivo y de 34 años, siguiera llamando "Pa" a su padre. Los guionistas le concedieron no superar los tres "Pa" por capítulo, pero no sirvió de nada porque pronto Roberts regresó con una exigencia que los productores no estaban dispuestos a aceptar: el vaquero más apuesto de La Ponderosa quería dejar de llevar tupé.

divendres 8 de gener de 2010

SOM ELS AMICS D'ALAN SMITHEE, POCA BROMA!



Xucladors de pàtries i essers a la deriva, els Amics d'Alan Smithee estem sempre projectant coses, somiant altres móns i fem les coses quan ens ho dicta el cor. No tenim lligams institucionals i ens guia el recte saber i la moral botxina dels que no sabem res del món dit real. Farem algunes cosetes. Enguany sortim de l'armari d'ivori i anem directes al centre del ring. El fora de joc és el punt exacte de la nostra existència. Qui avisa és traidor, doncs en el nostre cas, podem mentir. Us esperem als nostres imprevisibles actes, accions i conspiracions. Poca broma. 

Som els AMICS D'ALAN SMITHEE


dilluns 21 de desembre de 2009

2010 REVOLUCIONS PER MINUT A L'SMITHEEONSIANA MANERA DEL QUE SOM I DINS D'UN ESPAI ETERI I ESTEREOFÒNIC


ARA I AQUÍ SOM ELS AMICS D'ALAN SMITHEE, ESTEM EN FORMA I ANUNCIEM UN ANY DE SONORITAT I IMATGE ADREÇADA A LES PERSONES SENSIBLES
DEL PLANETA PREMIANENC, DE LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA I DEL NO-RES

divendres 18 de setembre de 2009

Malcolm Lowry: Centenari del seu naixement.




Recull fotogràfic amb imatges de l'escriptor Malcolm Lowry (Bajo el volcán). Els cent anys transcorreguts des del seu naixement van propiciar la proposta jaumenca de fer alguna cosa smithiana sobre el personatge, la seva obra i el seu territori literari, és a dir Mèxic. Agafat des de moltes disciplines musicals, literàries, gràfiques o filmiques, podem impulsar un Lowry-memorial de mil parell de nassos. Anem pensant el tema...


A FONS:
http://en.wikipedia.org/wiki/Malcolm_Lowry

dilluns 7 de setembre de 2009

NO ÉS CULPA NOSTRA


INSÒLIT:

HA APAREGUT AQUESTA NOVETAT AL GOOGLE.
NO ÉS COSA NOSTRA

dimecres 15 de juliol de 2009

XURRASCO vs COCOTEROS A LA TROBADA ESTIVAL DELS SMITHEES



Presidit per l'esperit del club PICKWICK, "a la vora de la mar" (sense donzella ni cocoters), l'associació iconoclasta dels Amics d'Alan Smithee es va posar a fer balanç, a formatejar el present i a inventar constel·lacions futures. L'escenari triat fou el xiringuito El Pebre, regentat per una comuna de subdits de la corona britànica d'ultramar.

Així fou: Amb l'absència notable del senyor Jordi, el comitè central dels Amics d'Alan Smithee es va reunir a la mediterrània vila de Premià del Mal. Una altra notable absència fou la dels cocoters. Els cocoters, bàsicament, són un complement vitaminic sempre benvingut. Una nit de platja i xiringuito sense cocoters té els seus riscos. Ara bé, tot té solució. Els Smithees la saben llarga. Uns bons xurrascos van ser l'antídot intravenós més efectiu. La vetllada va servir per reblar el clau damunt la fusta. Un balanç de les batalles de la temporada, del tot minuciós i efervescent. El cicle FORA DE JOC va mostrar el potencial de la filosofia planera dels Amics d'Alan Smithee: "Ens reunim quan volem i fem coses per passar-ho bé". La màxima smithiana, doncs, va passar per la maroma del comitè central i ens varem cruspir -entre vasos de vi i carns patagòniques- un resum de les interseccions entre Harvey Peckar, Robert Crumb, Tim Burton, Ed Wood, Julian Temple, Joe Strummer, Pau Vallvé i Estanislau Verdet. Valoració positiva. Records incandescents. Identitat assegurada: "LAMPARA ROJA!". Horitzons per la tornada de vacances: Més Fora de Joc, propostes de mexicanitzar la nostra existència, conjectures sobre el paper del clavicordi en el sotabosc de les arts sonores, possibilitat de maridatge amb ràdio Premià gràcies al factor "Sound System". I la nit va avançar...i com! Catalogant els records musicals, evocant la pista de procedència, acotant locals problemàtics, imaginant nous espais de conquesta, ideant formats i augmentant el patrimoni delirant. Els Amics d'Alan Smithee van disseccionar -al mateix temps que els xurrascos del plat- la vida i miracles de Peret, Santiago Carrillo, Zeleste, el Maig del 68, els espectres hamletians, els esperits de la Sierra Madre, els dies de glòria portatil de l'entitat Glimpse i una geografia de locals i exteriors potencialment Smithiables. El xiringuito El Pebre fou escenari d'una reunió infinita només clausurada per imperatiu d'una jornada laboral que empeny els smithees a ser mesurats amb els usos del rellotge d'un dilluns d'estiu.

Conclusió:
Amics d'Alan Smithee,
garantia de retorn!