dimecres, 15 de juliol del 2009

XURRASCO vs COCOTEROS A LA TROBADA ESTIVAL DELS SMITHEES



Presidit per l'esperit del club PICKWICK, "a la vora de la mar" (sense donzella ni cocoters), l'associació iconoclasta dels Amics d'Alan Smithee es va posar a fer balanç, a formatejar el present i a inventar constel·lacions futures. L'escenari triat fou el xiringuito El Pebre, regentat per una comuna de subdits de la corona britànica d'ultramar.

Així fou: Amb l'absència notable del senyor Jordi, el comitè central dels Amics d'Alan Smithee es va reunir a la mediterrània vila de Premià del Mal. Una altra notable absència fou la dels cocoters. Els cocoters, bàsicament, són un complement vitaminic sempre benvingut. Una nit de platja i xiringuito sense cocoters té els seus riscos. Ara bé, tot té solució. Els Smithees la saben llarga. Uns bons xurrascos van ser l'antídot intravenós més efectiu. La vetllada va servir per reblar el clau damunt la fusta. Un balanç de les batalles de la temporada, del tot minuciós i efervescent. El cicle FORA DE JOC va mostrar el potencial de la filosofia planera dels Amics d'Alan Smithee: "Ens reunim quan volem i fem coses per passar-ho bé". La màxima smithiana, doncs, va passar per la maroma del comitè central i ens varem cruspir -entre vasos de vi i carns patagòniques- un resum de les interseccions entre Harvey Peckar, Robert Crumb, Tim Burton, Ed Wood, Julian Temple, Joe Strummer, Pau Vallvé i Estanislau Verdet. Valoració positiva. Records incandescents. Identitat assegurada: "LAMPARA ROJA!". Horitzons per la tornada de vacances: Més Fora de Joc, propostes de mexicanitzar la nostra existència, conjectures sobre el paper del clavicordi en el sotabosc de les arts sonores, possibilitat de maridatge amb ràdio Premià gràcies al factor "Sound System". I la nit va avançar...i com! Catalogant els records musicals, evocant la pista de procedència, acotant locals problemàtics, imaginant nous espais de conquesta, ideant formats i augmentant el patrimoni delirant. Els Amics d'Alan Smithee van disseccionar -al mateix temps que els xurrascos del plat- la vida i miracles de Peret, Santiago Carrillo, Zeleste, el Maig del 68, els espectres hamletians, els esperits de la Sierra Madre, els dies de glòria portatil de l'entitat Glimpse i una geografia de locals i exteriors potencialment Smithiables. El xiringuito El Pebre fou escenari d'una reunió infinita només clausurada per imperatiu d'una jornada laboral que empeny els smithees a ser mesurats amb els usos del rellotge d'un dilluns d'estiu.

Conclusió:
Amics d'Alan Smithee,
garantia de retorn!

15 comentaris:

Anònim ha dit...

us esteu engreixant amb la carn

Anònim ha dit...

sou uns cracs!!!
haurien d'existir a premià més grups espectrals com el vostre

Anònim ha dit...

ja estic esperant el que fareu

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

som una societat gastronòmica argentina que vol menjar enxil·lades mexicanes amb cervesa anglesa

Anònim ha dit...

greix

Anònim ha dit...

sí, molt de greix!

ktf

El KoKoter ha dit...

Com que no hi ha futur, o el futur no existeix, repeteixo greix però avui “chuletón” que de Premià a Zarautz son només 6 horetes, el temps que triga una vedella a fotres un quart de camp d’herba.
I es que en el fons som vegetarians. O no es vegetarià el qui menja herba, cosa que fem quan mengem vedella?
La vedella te mamella, es a dir una mena de coco però per la part baixa.

Proposo dos títols a debat:
Primer: Com sobreviure menjant herba.
Segon: És vegetarià qui menja el qui se la menja (l’herba)?.

em la fiesta de Blas ha dit...

menjar i beure, vella idea i bella recepta

Anònim ha dit...

greixos mexicans

ascensor sobrequés ha dit...

carn de bou i brou de carn

carnisseria Sensós ha dit...

ja heu pensat amb la febre aftosa, la grip porcina, la grip aviar i el refredat de vedella?

favor petit ha dit...

els que ens agerada peix pensem que el llobarro tomba-i-tomba és el xurrasco del mar

N'hi ha que neixen estrellats ha dit...

ni carn nipeix: verdura fumable!

la maria és verdura!

penyabogarde ha dit...

diu Bogarde: "vull ser el nou central, vull reforçar el club, vull tornar i menjo carn"

la gazzeta d'amsterdam

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog