The Young Ones, més que una caricatura.
No caurem en la gracieta clàssica de les revistes de tendències. Els Joves no foren una simple ocurrència sobre les mal anomenades "tribus urbanes". The Young Ones van representar una invectiva subcultural en el bellmig de la comunicació de masses. En clau d'humor, rebentant les pantalles, les subcultures entraven en els domicilis familiars via BBC i ens arribaven a la "tevetresiana" manera, degudament adaptades i feliçment ben reeixides.
La trama antagonista entre nihilisme i thatcherisme emergia entre la
vella bipolaritat política britànica i The Young Ones complementaven una
escena que es resistia als embats de la bèstia ultraliberal i
conservadora. "Els Joves" no haurien estat possibles sense una base
subcultural marcadament britànica i específicament proletària com la que
generaven les subcultures des dels obscurs anys 50 (Teddy Boys, Free
Cinema, L'esperit del 42) fins l'adveniment del Punk i la New Wave,
passant per l'escena Mod, el Northern Soul, el moviment Skinhead o les
més diverses expressions de la Bass Culture afroamericana suburbial i
multiracial.
I si en voleu més, del pal estudis culturals anticapitalistes i per la banda acadèmica i complementària de la broma infinita de la memorable sèrie televisiva, en trobareu de tot i força en el parell de llibres que ressenyem per aquí: Subcultura (Dick Hebdige) i Rituales de resistencia (Stuart Hall-Tony Jefferson).
I si en voleu més, del pal estudis culturals anticapitalistes i per la banda acadèmica i complementària de la broma infinita de la memorable sèrie televisiva, en trobareu de tot i força en el parell de llibres que ressenyem per aquí: Subcultura (Dick Hebdige) i Rituales de resistencia (Stuart Hall-Tony Jefferson).
