FORA DE JOC. 2a Sessió: ED WOOD

Distingir, caminar i cartografiar

La distinció entre alta cultura i cultura popular és matèria de debat dels Amics d'Alan Smithee. Observeu la fotografia. Una distinció efectiva dins d'una parella de caminants aparenment diferents. Caminar és cartografiar. Aviat mostrarem un treball de cartografia premianenca inspirat en un passeig nocturn fet a quatre cames entre JSalat i ASoulbizarre (dos membres amics d'Alan Smithee).

Els de la fotografia no són els Dupond et Dupont...són els autentics Wright Brothers, Orville i Wilbur Wright inventors del primer aeroplà propulsat per tripulants. Aquests dos, a més de passejar arran de terra, s'alçaven a força d'hèlix i motorització.

Cicle Fora de Joc: American Splendor i la distinció cultural

American Splendor ha estat el primer capítol de la nostra sèrie FORA DE JOC. La peli desplega sense sofisticacions retòriques el debat entorn de la distinció cultural. Les fronteres del passat entre la denominada alta cultura i la cultura de masses o cultura popular entren en colisió en el marc de la societat de consum, especialment als USA i en un temps concret, després dels anys 50.

El fenomen del comic és il·lustratiu i verifica el trencament de les coordenades. Lluny de l'academicisme hegemonic que marca línies de denominació entre productes culturals, el pop -i el còmic és un vessant ineludible- trastoca els esquemes. De fet, el cicle FORA DE JOC vol incidir en aquests temes des de l'exemple de casos divergents. El món de Harvey Peckar, l'heroi real d'American Splendor, pressuposa un desmarcament sistemàtic i una entrada i sortida fluctuant d'un domini a un altre. Peckar és heroi. Personatge singular, Peckar és el representant de milers de Peckars, proletaris de despatx i arxiu -podrien ser de factoria, de parcs i jardins o de l'agricultura en general-. La revolta Peckar transcendeix i impugna els estereotips que confinen el treballador dins d'un relat tancat per abducció basat en el continuum predeterminat del treball-família-amics-televisió i, en tots ells, planta el seu senyal. Els senyals de Peckar són els punts de fuga que el caracteritzen. Dibuixar la vida, suplantar els camps de batalla de l'heroïsme a gran escala per els passadissos d'hospital o les cues del supermercat i els carrers del suburbi. Peckar és Clevelant. Clevelant és Ohio i, per tant, és escenari de desfetes postindustrials, ciutat de falsos espais, derives espirituals i senyals comunes de les ciutats occidentals amb pathos indefinit i perspectives encomanades a intervencions espaials des del mercat.

Peckar -com Crumb, descubridor i transmissor del seu món- practica inusitades visites al recinte de la mixtificació televisiva per excel·lència. Entra i fuig. El personatge i la persona, fussionats, acaben celebrant la vida feta obra d'art i -per enveja i sorpresa dels aprenents de mite que ens envolten- en surt triomfador. Aquesta heroïcitat -si es permet fer ús d'un concepte amb ressonàncies tràgiques- és la base de la diàspora cultural del sistema vigent. És una pràctica proteïnica que, ben segur, impugna la gran estafa dels punts de fuga ficticis de la New Age pseudoespiritualista que martiritza i abdueix amples capes de la civilització victimista i vicitimitzadora.

Des de FORA DE JOC anem a interrogar aquesta diàspora. Volem ser partíceps de les trajectòries dels outsiders populars, al marge de quin hagi estat el nivell d'acceptació o rebuig experimentat per alguns d'ells. Passarem la tardor en bona companyia. Peckar, el seu Esplendor Americà, el seu paper en el món d'un altre bon amic -Robert Crumb-, tindran més rèpliques de la mà de Ed Wood -manufacturat per l'eclèctic mitoman Tim Burton- i del seu quixotesc projecte de plantar-se sol davant dels molins de vent de Hollywood, amb la maleta farcida de delirants propostes cinematogràfiques. L'autoconvicció de l'artista davant del mercat asfixiant, front els laberints de la producció i del negoci.
La tardor Peckar-Wood portarà un hivern intensament fora de joc amb més outsiders complementaris. Des de les aparents distincions del punk-star Joe Strummer -contradictori i expeditiu, artista a la fí- o del femonen il·lustratiu per excel·lència del perquè de tot plegat que li toca ocupar a Daniel Johnston. Figura de culte entre l'avantguarda cultural americana. Document d'excepció que obre en canal els esquemes i les prerrogatives de la distinció cultural.

La base pulveritzadora de l'esclat dels murs culturals, paradoxalment, és la mera existència d'un mercat de gran incidència audiovisual que ha anat consolidant una prestatgeria selectiva i arbitrària de la producció cultural. Potser, sense haver de fer ús dels treballs acadèmics fonamentals sobre aquesta temàtica, podriem seguir les propostes de José Luís Pardo en el seu llibre de referència Esto no es música. Seguint els consells de Pardo, podem practicar un exercici definitiu. L'essència d'aquest cicle Fora de Joc, concentrada a la portada d'un disc universal que tots coneixem: Sgt. Peppers de The Beatles. Mireu la portada. Sense jerarquies possibles, es mostra una foto d'equip que inclou figures de la més alta cultura, del cinema, de l'esport, de la filosofia... Sense distincions, desmuntat l'arquetipic dispositiu de la cultura com a domini disssociat dels mortals. Jane Mansfield i Tarzan, Dylan i Oscar Wilde, els Beatles de debò i els Beatles de cera, Stan Laurel & Oliver Hardy i Oscar Wilde, un univers de boxadors, criminals, musics, impostors, essers terrenals i de ficció, units davant del retratista en una inoblidable celebració. Una celebració Pop. La cultura popular en els temps de malestar general de la societat capitalista. Quan els negocis, els beneficis, les pèrdues i els exits s'amunteguen en una civilització desprovista de compartiments tancats. Una orgia perpètua de punts de fuga. Un estat de fora de joc clamorós, universal i definitiu.

foto: Diane Arbus