Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fora de joc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fora de joc. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de gener del 2010

PERNELL ROBERTS: EL "FORA DE JOC" DE LA PONDEROSA












EL PAÍS.

Pernell Roberts, el actor que interpretó al hermano mayor de la serie televisiva Bonanza western familiar, de gran éxito en los sesenta, comenzó a descomponerse cuando Roberts abandonó el reparto en 1965. El fallecimiento en 1972 de Dan Blocker, que interpretaba a Hoss, precipitó su final. Con la muerte de Roberts desaparece el último de los Cartwright. -vaquero de sombrero negro, tupé y ceño eternamente fruncido- murió el 24 de enero, a los 81 años, en su casa de Malibú (California). Durante seis años, Roberts fue Adam Cartwright, el hermano responsable y de finos modales que construyó con sus propias manos el rancho de La Ponderosa.

Nacido el 18 de mayo de 1928 en el estado sureño de Georgia, Roberts fue fabricante de tumbas, carnicero y guardabosques hasta que descubrió su pasión por el teatro. A su regreso de los marines, donde pasó dos años tras fracasar en los estudios, se volcó en la interpretación. Obtuvo el reconocimiento del gremio en Nueva York, donde destacó en MacbethRomeo y Julieta. En 1959, la cadena NBC le ofreció trabajo en una nueva serie de televisión diseñada para explotar la moda del western. y

Bonanza, de estética cowboy y tecnicolor chillón, contaba las aventuras de Ben Cartwright, terrateniente de Nevada, y de sus tres hijos, nacidos de diferentes madres. Al impetuoso Little Joe (Michael Landon) y al bonachón Hoss (Dan Blocker) se contraponía el personaje de Roberts, tímido pero con una voz de tenor que le permitió cantar varios de los temas de la banda sonora e incluso grabar un disco de folk. La serie, ambientada a orillas del lago Tahoe, llegó a España en 1962.

En el momento de mayor éxito de Bonanza, Roberts empezó a quejarse. Comprometido con la lucha por los derechos civiles, no le gustaba que en el reparto sólo hubiese actores blancos, con la excepción del sirviente chino de la familia. Pidió a los productores que limitaran la carga racista, violenta y sexista que, en su opinión, tenía la serie. En 1963, los guionistas intentaron contentarle y pusieron a su personaje a recoger firmas contra un albergue cercano a La Ponderosa que no admitía a negros. Este episodio provocó numerosas cartas de protesta de los televidentes, que empujaron a Roberts a dimitir.

Al marcharse, argumentó que la trama era poco exigente: "Son seis temporadas sintiéndome como un maldito idiota, yendo y viniendo como si mi personaje no fuera un adulto sino un adolescente. Estos guiones perpetúan la banalidad y contribuyen a la deshumanización de la industria". Su personaje desapareció con la excusa de que se había casado y marchado a vivir fuera.

Después de Bonanza, participó en la histórica marcha liderada por Martin Luther King entre Selma y Montgomery (Alabama) y desarrolló su faceta como cantante folk en festivales pacifistas junto a Joan Baez. Fue Rhett Butler en una versión musical de Lo que el viento se llevó y, en los ochenta, hizo de cirujano curtido en la guerra de Corea en otra serie de éxito, Trapper John M. D. Sus últimas apariciones en la pantalla fueron como narrador de documentales y anunciante de analgésicos.

Nada de lo que hizo después del 63 consiguió borrar su pasado como el guapo de Bonanza. Como anécdota queda el acuerdo alcanzado con los guionistas poco antes de su salida de la serie. Roberts no soportaba que su personaje, nacido en Nueva Inglaterra, reflexivo y de 34 años, siguiera llamando "Pa" a su padre. Los guionistas le concedieron no superar los tres "Pa" por capítulo, pero no sirvió de nada porque pronto Roberts regresó con una exigencia que los productores no estaban dispuestos a aceptar: el vaquero más apuesto de La Ponderosa quería dejar de llevar tupé.

diumenge, 7 de desembre del 2008

12 de desembre: El retorn dels outsiders


Dedicat a Robert Segura,
ninotàire, dibuixant,
fabricant d'històries.
Outsider premianenc.





Els Amics d'Alan Smithee us conviden a la segona sessió del cicle FORA DE JOC. Torna, doncs, el cicle de cinema i debats dedicat als outsiders, a la distinció cultural i a les transgressions. En aquesta ocasió fem un passi de cine semi-fòrum amb la peli ED WOOD, biopic de Tim Burton sobre la vida i miracles d'Ed Wood -cineasta de sèrie c, personatge de personatges, aventurer del submón cultural. Una bona pel·lícula, divertida, en blanc i negre, delirant, iconoclasta...

La sessió tindrà lloc a EL LOCAL, l'espai de la Coali, al carrer del Segle,5 de Premià de Mar. Puntualment, comencem a les 20 hores. Presentaran la sessió dos Smithees del nostre grup: Ramonet 77 (Stereo2, Sound System...) i Jaume García (mestre, performer...).

...Acabada la sessió: ATENCIÓ! El Bar Marina celebra la festa dels seus 40 anys. Des del 1968 al servei de la causa. Des de maig del 68. El company Toni G, ens convida a anar a fer un pica-pica festiu (només pagarem la beguda) quan sortim del cinema... Així doncs, Amics d'Alan Smithee, la Coali i Bar Marina us emplacem a un divendres fora de joc!

diumenge, 2 de novembre del 2008

Cicle Fora de Joc: American Splendor i la distinció cultural


American Splendor ha estat el primer capítol de la nostra sèrie FORA DE JOC. La peli desplega sense sofisticacions retòriques el debat entorn de la distinció cultural. Les fronteres del passat entre la denominada alta cultura i la cultura de masses o cultura popular entren en colisió en el marc de la societat de consum, especialment als USA i en un temps concret, després dels anys 50.

El fenomen del comic és il·lustratiu i verifica el trencament de les coordenades. Lluny de l'academicisme hegemonic que marca línies de denominació entre productes culturals, el pop -i el còmic és un vessant ineludible- trastoca els esquemes. De fet, el cicle FORA DE JOC vol incidir en aquests temes des de l'exemple de casos divergents. El món de Harvey Peckar, l'heroi real d'American Splendor, pressuposa un desmarcament sistemàtic i una entrada i sortida fluctuant d'un domini a un altre. Peckar és heroi. Personatge singular, Peckar és el representant de milers de Peckars, proletaris de despatx i arxiu -podrien ser de factoria, de parcs i jardins o de l'agricultura en general-. La revolta Peckar transcendeix i impugna els estereotips que confinen el treballador dins d'un relat tancat per abducció basat en el continuum predeterminat del treball-família-amics-televisió i, en tots ells, planta el seu senyal. Els senyals de Peckar són els punts de fuga que el caracteritzen. Dibuixar la vida, suplantar els camps de batalla de l'heroïsme a gran escala per els passadissos d'hospital o les cues del supermercat i els carrers del suburbi. Peckar és Clevelant. Clevelant és Ohio i, per tant, és escenari de desfetes postindustrials, ciutat de falsos espais, derives espirituals i senyals comunes de les ciutats occidentals amb pathos indefinit i perspectives encomanades a intervencions espaials des del mercat.

Peckar -com Crumb, descubridor i transmissor del seu món- practica inusitades visites al recinte de la mixtificació televisiva per excel·lència. Entra i fuig. El personatge i la persona, fussionats, acaben celebrant la vida feta obra d'art i -per enveja i sorpresa dels aprenents de mite que ens envolten- en surt triomfador. Aquesta heroïcitat -si es permet fer ús d'un concepte amb ressonàncies tràgiques- és la base de la diàspora cultural del sistema vigent. És una pràctica proteïnica que, ben segur, impugna la gran estafa dels punts de fuga ficticis de la New Age pseudoespiritualista que martiritza i abdueix amples capes de la civilització victimista i vicitimitzadora.

Des de FORA DE JOC anem a interrogar aquesta diàspora. Volem ser partíceps de les trajectòries dels
outsiders populars, al marge de quin hagi estat el nivell d'acceptació o rebuig experimentat per alguns d'ells. Passarem la tardor en bona companyia. Peckar, el seu Esplendor Americà, el seu paper en el món d'un altre bon amic -Robert Crumb-, tindran més rèpliques de la mà de Ed Wood -manufacturat per l'eclèctic mitoman Tim Burton- i del seu quixotesc projecte de plantar-se sol davant dels molins de vent de Hollywood, amb la maleta farcida de delirants propostes cinematogràfiques. L'autoconvicció de l'artista davant del mercat asfixiant, front els laberints de la producció i del negoci.
La tardor Peckar-Wood portarà un hivern intensament fora de joc amb més
outsiders complementaris. Des de les aparents distincions del punk-star Joe Strummer -contradictori i expeditiu, artista a la fí- o del femonen il·lustratiu per excel·lència del perquè de tot plegat que li toca ocupar a Daniel Johnston. Figura de culte entre l'avantguarda cultural americana. Document d'excepció que obre en canal els esquemes i les prerrogatives de la distinció cultural.

La base pulveritzadora de l'esclat dels murs culturals, paradoxalment, és la mera existència d'un mercat de gran incidència audiovisual que ha anat consolidant una prestatgeria selectiva i arbitrària de la producció cultural. Potser, sense haver de fer ús dels treballs acadèmics fonamentals sobre aquesta temàtica, podriem seguir les propostes de José Luís Pardo en el seu llibre de referència
Esto no es música. Seguint els consells de Pardo, podem practicar un exercici definitiu. L'essència d'aquest cicle Fora de Joc, concentrada a la portada d'un disc universal que tots coneixem: Sgt. Peppers de The Beatles. Mireu la portada. Sense jerarquies possibles, es mostra una foto d'equip que inclou figures de la més alta cultura, del cinema, de l'esport, de la filosofia... Sense distincions, desmuntat l'arquetipic dispositiu de la cultura com a domini disssociat dels mortals. Jane Mansfield i Tarzan, Dylan i Oscar Wilde, els Beatles de debò i els Beatles de cera, Stan Laurel & Oliver Hardy i Oscar Wilde, un univers de boxadors, criminals, musics, impostors, essers terrenals i de ficció, units davant del retratista en una inoblidable celebració. Una celebració Pop. La cultura popular en els temps de malestar general de la societat capitalista. Quan els negocis, els beneficis, les pèrdues i els exits s'amunteguen en una civilització desprovista de compartiments tancats. Una orgia perpètua de punts de fuga. Un estat de fora de joc clamorós, universal i definitiu.

foto: Diane Arbus

diumenge, 26 d’octubre del 2008

FORA DE JOC


Amics d'Alan Smithee inicia aquests dies un projecte multidisciplinari sobre les subcultures, la distinció cultural, els outsiders i les transgresions… Ho empaquetem sota la denominació de FORA DE JOC i inclourà un cicle de debats, pelis i expo, amb projeccions de pelis i documentals com American Splendor, Ed Wood, The Future is Unwritten: Joe Strummer i The Devil & Daniel Johnston.

El passat divendres 24 d'octubre vam encetar-lo amb la projecció de la pel·lícula American Splendor, de Shari Berman & Bob Pulcini.