Presidit per l'esperit del club
PICKWICK, "a la vora de la mar" (sense donzella ni cocoters), l'associació iconoclasta dels Amics d'Alan Smithee es va posar a fer balanç, a formatejar el present i a inventar constel·lacions futures. L'escenari triat fou el xiringuito
El Pebre, regentat per una comuna de subdits de la corona britànica d'ultramar.
Així fou: Amb l'absència notable del
senyor Jordi, el comitè central dels Amics d'Alan Smithee es va reunir a la mediterrània vila de Premià del Mal. Una altra notable absència fou la dels
cocoters.
Els cocoters, bàsicament, són un complement vitaminic sempre benvingut. Una nit de platja i xiringuito sense cocoters té els seus riscos. Ara bé, tot té solució. Els Smithees la saben llarga. Uns bons
xurrascos van ser l'antídot intravenós més efectiu. La vetllada va servir per reblar el clau damunt la fusta. Un balanç de les batalles de la temporada, del tot minuciós i efervescent. El cicle
FORA DE JOC va mostrar el potencial de la filosofia planera dels Amics d'Alan Smithee:
"Ens reunim quan volem i fem coses per passar-ho bé". La màxima smithiana, doncs, va passar per la maroma del comitè central i ens varem cruspir -entre vasos de vi i carns patagòniques- un resum de les interseccions entre
Harvey Peckar,
Robert Crumb,
Tim Burton,
Ed Wood,
Julian Temple,
Joe Strummer,
Pau Vallvé i
Estanislau Verdet. Valoració positiva. Records incandescents. Identitat assegurada:
"LAMPARA ROJA!". Horitzons per la tornada de vacances: Més
Fora de Joc, propostes de
mexicanitzar la nostra existència, conjectures sobre el paper del
clavicordi en el sotabosc de les arts sonores, possibilitat de maridatge amb ràdio Premià gràcies al factor
"Sound System". I la nit va avançar...i com! Catalogant els records musicals, evocant la pista de procedència, acotant locals problemàtics, imaginant nous espais de conquesta, ideant formats i augmentant el patrimoni delirant. Els Amics d'Alan Smithee van disseccionar -al mateix temps que els xurrascos del plat- la vida i miracles de
Peret,
Santiago Carrillo,
Zeleste,
el Maig del 68, els espectres
hamletians, els esperits de la
Sierra Madre, els dies de glòria portatil de l'entitat
Glimpse i una geografia de locals i exteriors potencialment
Smithiables. El xiringuito El Pebre fou escenari d'una reunió infinita només clausurada per imperatiu d'una jornada laboral que empeny els smithees a ser mesurats amb els usos del rellotge d'un dilluns d'estiu.
Conclusió:
Amics d'Alan Smithee,
garantia de retorn!