XURRASCO vs COCOTEROS A LA TROBADA ESTIVAL DELS SMITHEES

Presidit per l'esperit del club PICKWICK, "a la vora de la mar" (sense donzella ni cocoters), l'associació iconoclasta dels Amics d'Alan Smithee es va posar a fer balanç, a formatejar el present i a inventar constel·lacions futures. L'escenari triat fou el xiringuito El Pebre, regentat per una comuna de subdits de la corona britànica d'ultramar.

Així fou: Amb l'absència notable del senyor Jordi, el comitè central dels Amics d'Alan Smithee es va reunir a la mediterrània vila de Premià del Mal. Una altra notable absència fou la dels cocoters. Els cocoters, bàsicament, són un complement vitaminic sempre benvingut. Una nit de platja i xiringuito sense cocoters té els seus riscos. Ara bé, tot té solució. Els Smithees la saben llarga. Uns bons xurrascos van ser l'antídot intravenós més efectiu. La vetllada va servir per reblar el clau damunt la fusta. Un balanç de les batalles de la temporada, del tot minuciós i efervescent. El cicle FORA DE JOC va mostrar el potencial de la filosofia planera dels Amics d'Alan Smithee: "Ens reunim quan volem i fem coses per passar-ho bé". La màxima smithiana, doncs, va passar per la maroma del comitè central i ens varem cruspir -entre vasos de vi i carns patagòniques- un resum de les interseccions entre Harvey Peckar, Robert Crumb, Tim Burton, Ed Wood, Julian Temple, Joe Strummer, Pau Vallvé i Estanislau Verdet. Valoració positiva. Records incandescents. Identitat assegurada: "LAMPARA ROJA!". Horitzons per la tornada de vacances: Més Fora de Joc, propostes de mexicanitzar la nostra existència, conjectures sobre el paper del clavicordi en el sotabosc de les arts sonores, possibilitat de maridatge amb ràdio Premià gràcies al factor "Sound System". I la nit va avançar...i com! Catalogant els records musicals, evocant la pista de procedència, acotant locals problemàtics, imaginant nous espais de conquesta, ideant formats i augmentant el patrimoni delirant. Els Amics d'Alan Smithee van disseccionar -al mateix temps que els xurrascos del plat- la vida i miracles de Peret, Santiago Carrillo, Zeleste, el Maig del 68, els espectres hamletians, els esperits de la Sierra Madre, els dies de glòria portatil de l'entitat Glimpse i una geografia de locals i exteriors potencialment Smithiables. El xiringuito El Pebre fou escenari d'una reunió infinita només clausurada per imperatiu d'una jornada laboral que empeny els smithees a ser mesurats amb els usos del rellotge d'un dilluns d'estiu.

Conclusió:
Amics d'Alan Smithee,
garantia de retorn!