Els "fora de joc" configuren l'univers dels Amics d'Alan Smithee. Les constel·lacions del fora de joc porten senyals de llum molt visibles. Intemporals, intempestives. A la justa mesura del record. Avui estem abraçats a aquest senyal lluminós que ens fa en Martí des de l'infinit. Travessem carrers i places. Brindem amb cervesa. Sentim una tempesta inesperada. Un amor profund. Una misteriosa, enigmàtiva i indesxifrable sensació de pèrdua.
8 comentaris:
Brindem per ell!
Salut Martí!
Miquel
Martí: ara sí que has començat un llarg viatge…
Quin trip!!!!
ara tindrem feina per fer!
mans a l'obra smithee's!
Crec que, com amics i companys, com a persones que hem compartit més d'una nit esbojarrada amb ell i que no fem altre cosa que estimar els que tenim a prop, en justa memòria, tenim l'obligació, de deixar enrere qualsevol homenatge institucional que se li pugui retre.
Amb un homenatge "fora de joc" no hi haurà millor manera de donar sentit al buit immens que ens ha deixat.
Molt bona idea, fer-li un "Fora de joc" li escau a en Martí, obrim l'idea perquè vagi madurant!
potser sense saber-ho del tot era clarament un dels nostres.
salut i una llarga vida per recordar-lo
sens dubte la millor jugada del futbol és el fora de joc. Arriba inesperadament, quedes fora de la llei, s'atura el joc. Quan caus en fora de joc em pregunto:
qui surt guanyant? els que segueixen les lleis o el que les traspassa? Al cap i a la fi, qui les traspassa és l'artífex de que la resta aturin el seu procés.
Així era el mestre.
harvey peckar, joe strummer, ed wood...martí rosselló!
Publica un comentari a l'entrada